... i soc el CEO de BOLIA International A/S, de qui he tingut l'honor de liderar el viatge creatiu i l'expansió internacional des del 2005.
Abans de treballar a BOLIA, vaig desenvolupar la meva carrera en el comerç minorista internacional i el comerç electrònic, i vaig treballar a Europa, l'Orient Mitjà i l'Àsia. El que em va portat a BOLIA, i em segueix inspirant cada dia, és la gran passió pel disseny escandinau, per la creativitat, i per crear experiències significatives per als nostres clients.
Fora de la feina, soc productor musical, alpinista i «familionari» autodeclarat: m'encanta gaudir de la vida amb la meva dona, els nostres tres fills i el nostre gos. Fins i tot després de 20 anys com a CEO, entrar a l'univers BOLIA em sembla tan emocionant com el primer dia. És un viatge pel qual em sento profundament agraït, i m'hi acompanya el millor equip.
Aquest any és el nostre 25è aniversari i ha estat un viatge increïble, compartit amb tot de persones fantàstiques: col·legues, dissenyadors, productors, socis i clients. Entre tots hem construït una cosa extraordinària: una comunitat de disseny arrelada en la creativitat, la col·laboració, el respecte i una passió compartida pels espais bonics.
Si vols més informació sobre mi i les meves idees audaces, pots llegir algunes de les grans preguntes que em van fer en una entrevista recent amb una revista de disseny internacional.
BOLIA va començar el seu viatge l'any 2000 com una empresa en línia pionera. Vam ser una de les primeres marques de mobles del món en vendre tota la col·lecció per internet i en fer servir la web com a plataforma de vendes, a més de les sales d’exposicions físiques. Des de llavors hem crescut molt, però el canvi principal sense dubte ha estat en la nostra col·lecció.
El 2005, vam prendre la decisió estratègica de convertir-nos en una empresa de disseny de veritat. Vam deixar de vendre productes genèrics i vam començar a dissenyar i a desenvolupar cada peça nosaltres mateixos. Vam abraçar de ple les nostres arrels escandinaves, posant el focus en els materials honestos, l'artesania i l'equilibri perfecte entre forma i funció. Al mateix temps, vam desplegar una sèrie d'iniciatives sostenibles que encara avui formen part de la nostra essència. Aquella filosofia segueix impulsant BOLIA cap endavant.
Més informació sobre la nostra filosofia de disseny
La veritat és que estic increïblement agraït per haver format part d'aquest viatge amb BOLIA, acompanyat en aquests 20 anys per uns companys fantàstics, a més de dissenyadors, productors, socis i amics. Encara recordo el meu primer dia, el 2005. En aquella època, BOLIA era una petita start-up, amb només 10 persones a la seu central. I recordo pensar, "aquesta joia arribarà molt lluny".
Avui ens hem convertit en una empresa d'abast mundial amb gairebé 100 botigues en 13 països, botigues en línia a 30, més de 600 minoristes en més de 50 països, i una associació mundial inspiradora amb Steelcase. I què dir dels més de 800 companys i companyes apassionats? Però, tot i això, cada matí quan surto per la porta segueixo pensant el mateix: "Aquesta joia arribarà molt lluny".
Al començament, només treballàvem amb dissenyadors danesos i escandinaus. Però, amb el temps, ens vam adonar que el disseny escandinau, en realitat, té més a veure amb els valors i amb el que t'agrada que amb el lloc on has nascut. Per això, avui, col·laborem amb un grup divers de dissenyadors i dissenyadores amb un talent increïble que són de tot arreu; de fet, la majoria van créixer fora d'Escandinàvia.
Això aporta una energia nova i punts de vista nous sobre el que anomenem el "nou disseny escandinau". Fa que la nostra marca no pari d'evolucionar, dona forma a la nostra creativitat i ens impulsa a ser més sostenibles amb cada nova col·lecció.
També descobrim nous talents sorprenents amb cada edició dels BOLIA DESIGN AWARDS, una tradició que vam començar fa més de 19 anys i de la que estem molt orgullosos. És una forma fantàstica d'obrir portes als dissenyadors i dissenyadores emergents de gran talent, i ens ajuda a continuar veient les coses des de nous punts de vista i a generar un canvi positiu.
Més informació sobre els BOLIA DESIGN AWARDS
A mi se m'accelera el cor quan tot encaixa. Quan la forma, la funció i l'emoció s'ajunten en un sol disseny.
Té a veure amb la senzillesa, amb una espurna d'enginy. I amb formes boniques i equilibrades que semblen noves i alhora tenen un fort sentit d'identitat. Té a veure amb els materials, l'artesania, el tacte i la singularitat. Amb la sostenibilitat i la longevitat, però també amb la viabilitat comercial i el potencial que pugui tenir una peça per convertir-se en una família sencera de dissenys.
I, per acabar, també m'encanta que el disseny tingui una història especial al darrere, un detall curiós, una referència divertida, alguna característica oculta, o qualsevol altra mena de curiositat que doni al disseny una dosi extra de personalitat.
Com la butaca Bowie, que porta el nom del nostre estimadíssim bulldog francès, el Bowie. Li encanta enfilar-se d'un salt a les butaques i viure com un senyor, envoltat de luxe i comoditat. Per això, Bowie ens va semblar el nom perfecte quan buscàvem nom per a la sèrie de butaques. Aquí el tenim, posant tot cofoi en la seva pròpia Bowie, a casa.
Haha, els meus gustos musicals són molt variats. Van de la música ambiental amb propòsit i les peces clàssiques melancòliques a les bandes sonores o el hip-hop dels noranta, però en general el que m'accelera el cor és el house (deep house, progressive house...).
He d'admetre que no acostumo a escoltar emissores de ràdio tradicionals. M'agrada més reproduir música de Frisky, Proton, Mixcloud, Spotify i Soundcloud.
La música és una part importantíssima de la meva vida. Sempre poso música allà on vaig. Tinc un equip de DJ sencer d'AlphaTheta al menjador de casa i un altre a la nostra casa de vacances. Hi ha altaveus per tota la casa. I al cotxe? Sempre porto alguna llista interessant.
Vaig començar a punxar per pagar-me els estudis a l'institut i ara, molts anys després, em segueix fascinant treballar amb música i fer recopilacions.
Pots escoltar-ne alguna al Soundcloud de BOLIA.
Vaig començar a fer alpinisme en una època en què estava immers en un caos mental, amb massa energia, i necessitava canviar de perspectiva. En el primer viatge, vaig posar rumb al Kilimanjaro amb quatre amics, i aquella aventura em va canviar la vida. Em va ajudar a enfocar-me en el meu interior, i vaig tornar a casa molt més tranquil i equilibrat. Des d'aleshores, he fet el cim de moltes de les muntanyes més altes del món, he explorat els racons més remots, he experimentat les nombroses cultures del món, i he conegut les persones més increïbles del planeta.
Quan necessito carregar piles, em tiro de cap a les coses que em motiven. Pot ser relaxar-me amb la meva dona prenent una copa d'un bon vi negre, sortir a córrer o fer exercici, o nodrir-me amb aliments naturals i suplements. Sigui com sigui, això de carregar piles sempre m'ho prenc seriosament. La música relaxant i la meditació, a més de les passejades per la platja que tenim a prop o pel bosc amb el nostre bulldog francès, el Bowie, m'ajuden a reconnectar amb la calma.
A vegades em perdo jugant a The Last of Us a la PS5, sí, per vintena vegada. També m'agrada visitar els nostres tres fills, que ara viuen i treballen a Copenhaguen, i passar temps amb ells, o escapar-me a la nostra casa d'estiu a la bonica Falsled, on els banys, les sessions de sauna i els sons de la natura m'ajuden a posar el marcador a zero.
La cosa és que, per a mi, la feina amb dedicació i els reptes difícils també poden ser una forma de relaxar-me. Treballar de valent i veure resultats reals pot ser molt satisfactori. I és que amb l'energia passa una cosa curiosa: que de vegades cal gastar-la per tenir-ne més.
No és una pregunta gens fàcil, però vejam...
1. Evita preocupar-te en excés:
Passem massa estona preocupant-nos per coses del passat i pels possibles problemes que vindran. Deixa estar les preocupacions i gaudeix del viatge ara i aquí. No estic dient que ignoris els problemes, sinó que els afrontis quan es presentin. Al cap i a la fi, el present és tot el que tenim.
2. Estima les dificultats:
Una de les meves dites favorites a la muntanya és que "es fa camí al caminar". Evita triar el camí fàcil o seguir les passes dels altres. Com més gran sigui el repte, més grans serà la recompensa.
3. Escriu-te una carta:
El món canvia i evoluciona constantment, i nosaltres també. El canvi acostuma a passar a poc a poc, dia rere dia, sense que ens adonem. Per això és bona idea parar i reflexionar sobre la teva direcció, el teu propòsit i el fil comú que recorre la teva vida.
Ja fa 18 anys que cada any m'escric una carta a mi mateix. És un procés emocionant i personal que m'ajuda a seguir tocant de peus a terra i a no perdre de vista els objectius, i que alhora em recorda el viatge en què em trobo, allò que de veritat valoro en la vida, i la responsabilitat que naturalment es deriva de les nostres eleccions.
Doncs l'hi acabo de preguntar, i m'ha dit que mai se m'ha donat gaire bé demanar-li la seva opinió...
Ha, ha, meta-bromes a banda, la veritat és que nado fatal, soc incapaç de recordar els noms i no passo ni de lluny prou temps amb els meus fills. Puc ser tossut de mena, i per algun motiu estic convençut de ser un cuiner fantàstic, tot i que no cuino mai.
En fi, la llista és llarga...
Déu n'hi do, quin tros de pregunta. Intentaré resumir-ho en poques paraules.
Després d'un dia ple de converses significatives i decisions difícils, si acabo la jornada sabent que he aconseguit canvis positius, he mogut un projecte en la direcció adequada, o he inspirat a les persones que m'he trobat pel camí, encara que sigui només una mica, ja ho considero un bon dia.
Com se sol dir, si pots canviar una persona...
